L'OFICI QUE MÉS M'AGRADA

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure, 
mireu  l’ésser fuster: 
-serra que serraràs 
   i els taulons fan a miques, 
i de cada suada deu finestres ja han tret. 
Gronxada d’encenalls, et munten una taula; 
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert. 
I caminen de pla- 
damunt les serradures de color de mantega.  

I els manyans  oh, els manyans! 
De picar mai no es cansen: 
pica que picaràs i s’embruten els dits; 
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten 
i els galls de les teulades 
que vigilen de nits. 
I són homes cepats 
com els qui més treballin. 

¿I al dic? Oh, els calafats! 
Tot el Port se n’enjoia 
   car piquen amb ressò 
i es diu si neix un peix a cada cop que donen 
-un peix cua daurada, blau d’escata pertot. 
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden: 
veiéssiu les gavines 
   com els duen claror.  

I encara hi ha un ofici 
que és ofici de festa  el pintor de parets: 
si no canten abans, no et fan una sanefa, 
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc: 
un pis que hom veu al sostre 
que el feien i cantaven: 
tots porten bata llarga 
   de colors a pleret.  

I encara més 
si us deia l’ofici de paleta: 
    de paleta que en sap 
    i basteix aixoplucs. 
El mateix fan un porxo com una xemeneia 
-si ho volen 
  sense escales 
    pugen al capdamunt; 
fan també balconades que hom veu la mar de lluny 
-els finestrals que esguarden tota la serralada, 
i els capitells 
  i els sòcols 
    i les voltes de punt... 
Van en cos de camisa com gent desenfeinada! 
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!

Joan Salvat-Papasseit

 Si el voleu sentir musicat:

https://www.youtube.com/watch?v=Lyyq66TKAbQ 

NOU CURS, NOVA CLASSE!

El primer dia d'escola està carregat de sorpreses i, entre d'altres, la disposició de les taules de la nova classe... " -Segur que així no ens seurem..." deien uns, "-Les taules del mig estan desaprofitades" uns altres, "- Potser és un joc..." suposaven els més aventurers.

D'aquesta manera se'ls convida a dissenyar diferents propostes, fem grups i s'engresquen en fer els seus plànols de la col·locació de les taules.
Ben aviat, apareixen els primers esborranys... no hi ha cap proposta igual!
 

 

Tots comparteixen la necessitat de mesurar la classe, però allò a mesurar també és distint entre els grups: uns mesuren la superfície de paret a paret, d'altres de moble a moble i d'altres es concentren en mesurar només aquell espai que consideren útil per posar-hi les taules. Són molts els aspectes a tenir en compte: els passadissos entre taules, el tamany de les taules en funció de com es col·loquen, els espais més transitats,... però, de mica en mica, ho van definint.

Ara, les proporcions del dibuix no són reals i doncs? 
Caldrà fer el plànol a escala, però quina? 
                                                   
                                                            

Finalment, i abans de defensar el seu disseny davant del grup, caldrà pensar i recollir molt bé els motius pels quals es proposa aquell disseny. 




 
 L'exposició i l'argumentació dels diferents grups ens ha de portar a valorar i decidir la millor disposició, de moment!, de la nostra classe i qui sap! potser ens convindrà canviar-la alguna altra vegada al llarg del curs que aquest és molt llarg!